Ulls de sang
cada instant feble que la por devora un món
de miralls on dos ulls reneguen engabiats
vermells de sang, on la fe condemna veritats…
Érets amb mí però et sento distant
no et reconec al fons del mirall
no pretenc que caiguis tan avall, estic acompanyat
per cent ampolles d'alcohol.
CADA SEGON
M'ENFONSO QUAN ES FOSC I ESTIC SOL…
M'ADORMO ENTRE OMBRES QUE EM LLIGUEN AL FONS
Quan temps fa que no plores quan hauries d'estar trist, és l'entorn que no valores, el que t'abriga a la nit!
VULL SER OCELL DE NIT
L'UNIC DESIG QUE TINC: MARXAR D'AQUÍ
EM SENTO MASSA FORT PER ESTAR TRIST.
SENTS ELS ULLS DE SANG
NO PLORIS OMBRA, ES EL MEU COR CANSAT
LA TEVA LLUM MOR AMB MI AL FONS DEL MAR.