Un nom sencer
Les portes tu m'obrires
com només ho fa un amic,
i és gràcies a aquests dies
que ja sé què és l'amistat.
Com a la pluja entre les mans
tu em vares acollir,
i és gràcies a alguns moments grans
que sé el que és un amic.
Hi ha entre dos arbres
que junts creixen vers la llum
un llaç que no es veu,
ni es trenca, per més que passin anys.
Havent la tempesta passat
jo vaig arribar a port,
vaig veure que existia
el que ja havia somniat jo.
És cada moment de recerca
instant de trobament,
i un company a la vora
és el motiu d'un nou intent.
Vol tot un home un nom sencer,
poc que en té prou amb mig.
Hi ha hom qui brilla
com astre dins la nit.