Vesprades
quan tot calla
escric el teu nom en els murs del poema
amb esprai de pluja i cendra.
Aquestes lentes vesprades com una tardor que s'acaba
com una platja deserta
escric el teu nom pels carrers
que la ciutat i el temps recorren
Trace camins que no porten enlloc
i els que porten d'abisme en abisme
sota les llambordes
Aquestes lentes vesprades,
com un presagi de gavines al sol
de carrer en carrer
dibuixe el teu nom i em pregunte
com omplir de mots el blanc dels murs
el blanc de la nit, el blanc del que no te nom
Aquestes lentes vesprades d'asfalt humit
quan el temps recorre els carrers de la ciutat deserta
Writer/s: Anna Montero,Miquel Gil