Verd de moreres
sense paraules ni més records
que un esguard sense futur
i els ulls espurnejants de pena.
Sense donar-nos pau,
sense préme'ns les mans,
sense sentir un darrer cop
el perfum del teu cabell,
sense més raons
sense forces ni il·lusions.
Recorda'm, si més no,
entre senyeres de Setembre
alçant-se totes a un sol clam.
Recorda! Clavells vermells verd de moreres,
passions enceses del nostre temps.
Sense veure'ns, sense dir res,
sense esperança i un buit al cor
que ens glaça per dins
i ofega les paraules.
Sense donar-nos temps,
sense préme'ns les mans,
sense sentir un darrer cop
el teu riure, el teu amor,
sense més calor,
sense joia ni emoció.
Somia'm!
Entre senyeres de Setembre
alçant-se totes a un sol clam.
Somia! Clavells vermells, verd de moreres,
passions marcides del nostre temps.
Recorda'm, si més no,
entre senyeres de Setembre
alçant-se totes a un sol clam.
Somia! Clavells vermells verd de moreres,
passions eternes de tots els temps.
Writer/s: Jordi Moltó