Vida interior d'un lluç
capbussat evitant palangres d'il·lusió.
Aquest és el seu món, aquest és el seu karma;
les pagellides encara ho tenen pitjor,
neixen i moren aferrades al seu roc.
Badocs iridescents, hi ha peixos sota l'aigua
que són com internautes buscant no sé què;
confessen i combreguen plàncton de penombra;
no riuen ni ploren, no fan res.
Des d'un cafè del port jo admiro les senyores,
comprenc que deu semblar-vos un passatemps obtús;
no sóc artista plàstic, ni tan sols turista;
de tant en tant vesso una llàgrima de lluç.