Violinista
en nit de lluna blanca,
llum de Buenos Aires
i aires de tango en el posat.
I un retall de França als ulls,
un saber estar, un saber ser,
i aquell fons de nostàlgia
per allò que enrere vas deixar.
Amb això i el teu violí vas venir
per qui sap què? Fugint de què?
O cercant què?
Vas venir i amb el violí
en les nits alimentes
els teus somnis de dona.
El teu somni! A voltes
torrent d'un desglaç
que arrabassa les roques,
a voltes barqueta de paper
joguina del vent!
I polses notes
que vibren amb vos per a vos
i mostren el teu món
i s'omple la nit de música i passió.
I un dia violinista marxaràs
i qui sap on? Fugint de què?
Cercant-te a vos!
Te-n'aniràs i amb el violí
recordaràs aquesta melodia.
Cançó de vida, a voltes
mirall del teu cor,
a voltes record d'un racó de bojos
en una taverna del meu país.
I polsaràs notes
que riuran i ploraran per a vos
i potser visquis el somni,
i s'omplin els teus dies
de música i d'amor.
Writer/s: Jordi Moltó