Dos o tres segons de tendresa
des de fa un parell de mesos.
No sé què cony em passa,
no ho entenc, no m’aclareixo.
M’ho prenc tot amb desgana...
Solament vull endinsar-me,
no pas dins del teu ventre
sinó dins de la teva ànima.
Voldria que ho sabessis:
no desitjo una altra cosa
que estar-me entre els teus braços
com un nen quan l’aconsolen,
sentir-te tota meva
sense intrigues, sense sexe,
tal com sento la sang, que
em circula per les venes.
No necessito la lluna,
l’escuma o la flama encesa.
Només em calen dos segons
-o tres, o quatre- de tendresa.
A voltes em pregunto
si no m’han de fer respecte
els anys que tant desgasten
els petons i les promeses,
així com la sagnia
de tant temps sense saber-nos,
tant de temps sense veure’ns
enllà dels nostres reflexos.
Per això ara necessito,
tot i que és demanar massa,
sentir que em dius “d’acord”
amb una simple mirada.
Seré a la teva vora
per si haguessis d’espantar-te
si sents la por d´estar
sols enmig de les galàxies.
Writer/s: Luis Eduardo Aute