Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

L'Eva i l’Eugeni


Versión de Albert Pla
Al final l’Eva i l’Eugeni ho han deixat.

la seva inversió amorosa
sentimentalment ruïnosa.

Al final l’Eva i l’Eugeni ho han deixat.

Aquest amor de petons falsos
de carícies sense fondos
d'impagats escandalosos.

Al final l’Eva i l’Eugeni ho han deixat.

Va ser una inversió a lo loco,
però a l'amor no l'indemnitzen
ni subvencions ni subsidis
despedits i sense paro.

Al final l’Eva i l’Eugeni ho han deixat.

Van pagar-se amb calderilla,
però no era una aposta a plaç fixa;
ella volia un monopoli
i ell volia més accionistes...
i els dos més guanys a curt termini

I al final l’Eva i l’Eugeni ho han deixat.

En un banc d'un jardí un vespre
mentre volen les monedes
se senten cantar les peles
quiebra una empresa obsoleta
per fi s’han regalat algo
ni factures ni interessos

Un morreig de despedida
Al final l’Eva i l’Eugeni ho han deixat.

La seva història ens recorda
que el treball embruta els homes,
que l'amor és un ofici sense guanys ni beneficis
que l'amor és més que un oci
que l'amor és com un vici
Un desastre de negoci
Al final l’Eva i l’Eugeni ho han deixat.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM