La caixa de música

Pujant en l’ascensor
com una caixa que vola
però que mai no sap
mai si fa sol no mai
com una caixa de morts
puja i baixa però es para
es trenca l’ascensor
i es va quedar tan fosc
que em vaig sentir sol
com si estès en una caixa hermètica
com en una caixa forta.

Palpant en la foscor
vaig veure que no estava sol
hi havia una noia baixeta i lletja
però que tenia un no sé què
que a mi em va agradar molt
també hi havia un senyor
un gordo quarenton
bavejava claustrofòbia i terror
presoner en una caixa de mistos
com un porquet sense pinso.

Tres érem tres a l’ascensor
però aquí a mi em falta espai
per trobar-m’hi a gust
dos està bé i tres són multitud
potser no potser sí
potser aquí sobra algú
i la noia no sobra
i jo em sembla que tampoc
regla de tres aquí sobra un senyor
és qüestió de pura matemàtica
resolta per una llei física.

Solució vam obrir la trampilla
i vam poder comprovar que els senyors
si no volessin caurien pels ascensors
i si cauen són morts
i els morts no tenen por
i així els dos vam quedar
sols dins l’ascensor
i ens vam posar a riure
i vam fer de tot
com si fos una caixeta íntima
la nostra caixeta d’amor.

Tancats a l’ascensor
vam passar molts dies
disfrutant fent l’amor
però el temps va passar
va anar fent anar corrent
els dos teníem gana
i res per menjar
per fi vam saber
que els dos moriríem
i ens vam posar a riure
i vam ballar molt
com si allò fos una caixa de música
la nostra caixeta de morts.