La fàbrica crema

Quina angúnia el teu color
de pell cremada tan calenta
però per sort o per desgràcia
sóc aquí i t’he de veure morir
era de nit i passejava
quan t’he vist cremant-te viu
immòbil mut
la fàbrica es crema la fàbrica es crema
i el teu cos socarrimat entre els meus braços
fa pensar que potser el foc d’aquesta nit
no és un incendi tan normal
no és un sinistre tan casual
fixa’t com tot s’ha destruït
però la pudor segueix flotant
en cada instant
com un vestigi del que ha estat
el magatzem de la pudor
però olora i olora i olora
o és que el teu nas cremat pel foc
no capta res de peculiar
fa una peste sospitosa
fa una ferum enganxosa
fot un tuf que no s’aguanta
com si una pudor trencada
hagués estès les seves ales
sobre un mar de líquids agres
i és que sigui lo que sigui
sigui lo que sigui
sigui lo que sigui
no és el teu cos
aquest fum és fals
no surt fum normal.

Si has sigut tu qui ha fet el foc
l’has ben pringat
i ara tu et cremes solitari
sense deixar ni una protesta
una moral o un seguidor
saps que la caca quan es crema
o quan es caga
ens dóna sempre la pudor
i es perpetua en la ferum
o bé s’acull
en l’invisible del seu fum
mira com crema aquesta nau
ex-monument del que tu odiaves
no has pensat en cap moment
que el seu legat farà camí pertot arreu
per les faroles dintre els bars sobre les aigües
vora el mar damunt les pedres
i així també sota els sembrats
o entre els llençols de cada llit
però mira’t i mira’t i mira’t
ningú sabrà que el teu cadàver calcinat
és el culpable d’aquest foc
fa una peste sospitosa
fa una ferum enganxosa
fot un tuf que no s’aguanta
com si un vidre embarassat
per algun fetus mig podrit
hagués petat pel pes d’un crit
i és que sigui lo que sigui
sigui lo que sigui
la pudor ens comunica
que se’n va d’excursió
ciudadana del mundo
no torna però es queda.