Marxava

Marxava lluny de casa
corrent, fugint del que em trencava el cor
en molts pedaços
em cremava els ossos des dels peus
enutjada, traïda, enganyada
jo clavava llenya al primer vagó
corre, corre, dus-me ben lluny
sentia el buit al front meu
d’estar a prop...mirant a l’espill
me’n vaig lluny de mi

El cel s’obri
i no és per bellesa eterna de res
sinó que em sent morir
el foc que hi ha al cel
és per la ràbia que sent
qui ha planejat açò?
qui haurà estat?
que ha pensat en tot l’infern
condensat a una ànima

Ser traïda per quelcom
oblida’m!, oblida’m
la xemeneia cremarà els teus records
me’n vaig
claveu-li llenya al primer vagó
l’odi que m’has donat
es transformarà en ràbia
que em moga lluny de mi
ben lluny de mi
tire rajoles a la teua consciència
lluny de mi, /lluny