Gavines

Barri peixater
carrerons estrets
Rumb a alta mar
façanes en ebullició
gavines asclades
per la misèria
reposen a cada cantó
venen el seu cos fins i tot

Tota aquesta humanitat i vida intensa
com pot respirar?
és que respira? potser asfixia? pot ser...

A la plaça arriben els pudors
dels foscos carrers
on floten les mosques a sobre del fem
dos nàufrags embriagats
es barallen per demostrar qui es més fort
acaben ofegats entre restes d'orins i menjar

Gavines, gavines
alceu el vol, llanceu-vos al buit
i proveu una altra sort
alceu el vol, gavines, el vol...

(Però) que bufe el vent
que carrega l'aire i que per fi respirem
Que buf el vent
que vinya de tots els indrets
l'energia, les ganes de viure
de nou les ganes de fer
de nou...