Ocells sobre llenç gris

Els ocells sobrevolen la tarda
molt a prop ja dels arbres de la plaça
Els seus trajectes circulars
a sobre d'un cel encapotat
el gris enlluerna
el ciment, plomes de coloms, l'andana

S'anuncia tormenta
però la realitat és manté queta
un vent suau, l'aire no remou

A un carrer la tremolor llunyana
camí fet de faroles en línia sinuosa

Pintem llenç gris d'ocells

La quotidiana i senzilla
manera d'entendre la vida
cada dia com si fos
un altra, nova vida

Cada dia és més meua la certesa
No portem les seues rendes, potser
no decidir és triar un camí
potser siga molt més simple, potser
haja d'apostar per mi

Sempre que volem donar raons
Brollen arrelades contradiccions
Desconfiem
Posem nosaltres les fronteres

Pintem llenç gris d'ocells

Paleta de colors
maneres d'entendre la vida
cada dia com si fos
un altra, nova vida

No és por, és respecte
no és que em rendisca
és que vacil·le
gens pessimista
vull ser-ne conscient
jo també voldria volar allà dalt
i trobar el forat de llum
travessar en aquell punt
els nuvols negres
Si vull banyar-me esperar
a que ploga
i sinó marxar-me