Aljub d'argent

Versió 1

Entre les branques i fulles
La nit el cel i els estels
granotes a la bassa
al silenci de claror
davalla el rierol
A la calma nit
de la llimonera la flor
allibera tot l'olor
i sempre, cada matí
el recorregut circular del sol

Ulls que no lamenten
sempre miren avant
cap al demà
el cap en alt
la llum si és tènue
ens regala l'encant
el cant dels llops allà al fonS
que arriben quan estic sol
si deixe de pensar
si em deixe portar
respire a poc a poc
l'ancora cau, el cos pren el vol

Respire a poc a poc
sols escoltar-te tinc prou
respire profundament
deixar-se acaronar

El cap sobre el teu cor
dibuixe unint estels al firmament

A la teua pell paraules
tens escrites les sendes
cada racó t'explore tendrament
delitar-nos pausat el temps

Sostenir cuscanelles
el plaer fa condensar
cabells, la piga, el teu tos
les mans et volen parlar

Escoltar la teua pell
acariciar-te tan...
galta, pit, llavis humits
dibuixe unint estels al teu cel

L'ancora cau
el cos pren el vol
aljub d'argent
tancar el rodó

No hi ha cap foscor
que eclipse per sempre al sol
el punt blanc que brilla allà sols, quet
o estels fugissers
siluetes amb llum de lluna
que mouen els braços al vent
al matí branques d'olivera
ombres al terra, descans pel viatger
tancar el rodó, l'aljub d'argent

Mercuri entra a bessons
cèl·lules plenes de convicció
estaque els dits al bancal raïmer
el cos dansa satisfet

La d'alguns no és enveja sana
qui es vol veure lliure
ho és perquè estima com respira

La sàvia desintegra el metall
corfa de surera
la punta del seu punyal
sense por escolta la pròpia veu
per saber escoltar als demés


Versió 2

Entre les branques i fulles,
la nit el cel i els estels,
granotes a la bassa
al silenci de claror.
Davalla el rierol
a la calma nit,
de la llimonera, la flor,
allibera tot l'olor
i sempre, cada matí
el recorregut circular del sol.

Ulls que no lamenten
sempre miren avant,
el cap en alt,
cap al demà:
la llum si és tènue
ens regala l'encant.
El cant dels llops allà al fons
que arriben quan estic sol,
si deixe de pensar,
si em deixe portar.
Respire a poc a poc

A la teua pell paraules,
tens escrites les sendes.
Cada racó explore tendrament.
Delitar-nos pausat el temps.

Sostenir cuscanelles
el plaer fa condensar:
cabells, la piga, el teu tos,
les mans et volen parlar.

Escoltar la teua pell
acariciar-te tant:
galta, pit, llavis humits.
Dibuixe unint estels al teu cel.

L'àncora cau,
el cos pren el vol.
Aljub d'argent,
tancar el rodó.

No hi ha cap foscor
que eclipse per sempre al sol.
El punt blanc que brilla allà sols, quet, o estels fugissers.

Siluetes amb llum de lluna
que mouen els braços al vent,
al matí branques d'olivera,
ombres al terra, descans pel viatger.