Monòleg

Perdó si els interrompo,
ja marxo de seguida.
Disculpin la molèstia
que no els voldria ofendre.
Darrere la finestra
la música sonava
i tot seguit jo ja cantava.

Jo també m’alegrava
entre amics i guitarres,
licors i belles dames,
perduts per la memòria.
Vaig ser un actor de fama
i sempre viatjava.
Mirin aquesta foto
de quan actuava.

Han fet que me’n recordi
de somnis i utopies.
Perdonin aquest vell,
perdonin.

Quasi me n’oblidava,
però de matinada
arriba peix a llotja.
No han arribat patates
ni verdures en llaunes.
Avui no hi ha gran cosa...

I quan arribi i sopi
aniré cap a la zona
a regirar la brossa.
Els deixo amb la dansa,
el cant i la cultura.
Que no els vull fer cap nosa.

Disculpin la molèstia,
ja calla aquesta boca.
El cap a aquesta edat
a voltes es trastoca.
Entre tanta alegria
he retrobat promeses
i avui tot sembla
que comença.

Perdó si els interrompo,
ja marxo de seguida.
No vinc a molestar-los
i no els voldria ofendre.
Darrere la finestra
la música sonava
i tot seguit jo ja somniava...

Visc a la casa vella,
de la bombeta verda
si hi passen algun dia
recordin...