Cançó d’un cor que crema

Cançó d'un cor que crema
com una llum antiga
que sempre es mostra esquiva
i ja no pot ser teua,
cançó d'un cor que crema.

Si quan cantes vols pensar
a les paraules que dius,
no sabràs mai el que dius
amb les paraules que cantes.
Si no penses i no cantes
tot això que t'estalvies.

Per tota companyia
la soledat de nit,
l'ombra teua de dia
per tota companyia.
Ni cada nit,
ni cada dia.

Amb falç la segarem
amb pics la trencarem
i al clot la colgarem
la por, la por encara.
I amb martell clavarem
dintre el cor de la nit
un fort crit d'esperances
contra la por encara.

Aquesta son ningú
ni res no la desperta.
I anem vivint la son
i anem dormint la vida.
Qui ens podrà despertar,
què ens podrà despertar,
com podrem despertar
d'una son consentida?