Volar serà nou

Es mor fent homenatge
a l'ovni que l'ha encès
i el seu poc equipatge
serà estrany i de pes.

Suada aquesta vida
que l'ha endollat al sol
s'acosta la sortida
del que serà el seu vol.

Volar li serà nou
o potser no tant,
un fred conegut
l'està acomiadant.

Vol que corri molt
aquest darrer tren,
és un vell tossut
i també és un nen,
no vol espantar-se
o depèn.

Algun dels nostres savis
quan marxen fan plorar,
ens deixen mel al llavis
i el món s'ha de regar.

Els nens són la bandera,
hereten els senyals,
passar per la frontera
fent molts passos en fals.

Li costa fer contacte
ha de jugar aquells jocs
d'aquell infant exacte
i molts petons són pocs.

Sabent que hi ha finestres
que no podem obrir
potser els extraterrestres
les obren al morir.

Es mor, vol tornar a casa
amb l'ovni maternal,
damunt del cap l'espasa
del somni original.