Aquí caic aquí m'aixec

I
Déu, amb vostra virtut començ aquest Desconhort,
cosa que faig cantant per tal de conhortar-me'n,
i que amb ell reconti el falliment i el tort
que hom fa envers vós, qui ens jutjau en arribar la mort.
I on més em conhort, i menys tenc el cor fort,
car d'ira i dolor el meu coratge en fa port,
per la qual cosa el conhort retorna en molt greu desconhort.
I per això estic en treball i en deport,
i no tenc cap amic que m'aporti el menor goig,
sinó només vós; per la qual cosa el deix en port
i aquí caic aquí m'aixeic, i som ací en tall sort
que res no veig ni escolt d'on em véngui confort.

III
Quan em vaig posar a considerar del món son estament,
veient que són pocs el cristians i molta la gent descreent,
aleshores es despertà en mi tal pensament
d'anar a parlar amb prelats i reis igualment,
així com amb religiosos, per tal d'intentar
que ací i allà hom es dedicàs a predicar,
i amb ferro i fusta i amb bons arguments
fessin de la nostra fe tan gran enaltiment
que els infidels venguéssin a convertiment.
I com que, tractant això, port trenta anys verament
sense haver-ho pogut obtenir, n'estic dolgut,
tant que plor sovint i en tenc llanguiment.

IV
Mentre que em trobava així en tristor
i sovint pensava en el gran deshonor
que Déu pren en el món per mancança d'amor,
com un home irat qui fuig del mal senyor,
me'n vaig anar en un bosc, on em brollà el plor
tan desconhortat que tenia tot el cor en dolor;
però mentre plorava hi sentia dolçor
ja que Déu parlava, fent-li clamor
com tan poc escolta els justs i el pecadors,
i més quan el requereixen a tractar el seu honor,
ja que si mai els donava ajuda i fervor,
tots convertirien el món al seu valor.