El darrer cop de mar

El mar s'ha cobert de blaus
alliberant les onades,
que han vingut de tot arreu
amb les crestes ben alçades.

A l'horitzó lliuraran
una barca solitària,
amb el blanc del teu somrís
atrapat entre la xarxa.

Quan la llum de tots els fars
ens distreguin la mirada,
tots t'estarem recordant
com si el temps s'aturés ara.

Mariner guiat per senyes
amb escates a la pell
no hem vingut a acomiadar-te,
hem pujat al teu vaixell.

La tripulació t'espera.
amb els llavis segellats,
amb les mirades perdudes
dins dels ulls ben entelats.

Que aquest darrer cop de mar
et transporti a alguna cala,
on la calma al teu costat
ens doni pau a les ànimes.