Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

La melodia dels amants


Abans de que em passi la vida jo vull fer,
jo vull fer amb tu coses prohibides i, després,
portar les marques a la pell d'una guerra de sentiments
que he de combatre cada dia.

Que tinc guanyada i tinc perduda al mateix temps,
entre l'anada, la vinguda i els intents,
de posar portes al teu cor després d'entrar-hi el meu amor
tancant la porta de sortida.

I no vull dir-te cap mentida ara mateix.
En la carícia més furtiva, veig que hi creix
una abraçada que es fa gran, mentre la pell es va tibant
i la consciència es fa petita.

Si despertem una sospita entre el veïnat,
ja ho veus, l'enveja un altre cop se'ls ha empassat,
deixem-los que vagin parlant mentre al teu cos vaig abocant
tots els petons que necessites.

Abans de que em passi la vida jo vull fer,
jo vull fer amb tu coses prohibides per poder
sentir-me viu entre els llençols, i es va filtrant un raig de sol
per recordar-nos que és de dia.

Que està sonant la melodia dels amants
i les carícies se'ns escapen de les mans,
la tarda es perd pels teus cabells, la nit escampa els seus estels
i em dóna llum el teu somriure.

Si això és pecat, hauré de viure aquest infern
sentint les flames al meu pit, que està roent
entre les brases d'aquest foc que em va fonent molt poc a poc.
Jo vull cremar-me cada dia.
Mitja vida amb tu.

(2003)







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM