La copla d'El Calderilla

Era una nit quan amarràvem la teranyina,
el mar tancat a la vitrina del mal temps.
Els mariners vam decidir tensar l'espina
del lluç i la sardina a un bar de llums vermells.

Se m'acostà la criatura més divina,
enderrocant els fonaments de la moral,
de nom de guerra van posar-li "l'Aspirina",
que amb suc de la petxina curava tots els mals.

Havia estat una mediocre ballarina
i em demanà que la tornés als cabarets.
De nom artístic vaig posar-me "El Calderilla";
ja em tens amb una armilla i marcant un bon paquet.

Ja arriba "El Calderilla",
tonadillero nacional;
quan peto la taleguilla,
des de Quart fins a Llambilles
la gent es posa a cridar.

Torero i més que torero,
tens un follet especial,
se'n diu duende caballero,
que no se'm vegi el plumero
que jo vinc dels sardinals.

Però un cop molt baix em va tornar a canviar la vida;
moria març i s'intuïa el mes d'abril,
i "l'Aspirina" em va posar la cornamenta
amb el fill de la Vicenta, àlies "El Gelocatil".

Vaig fotre el camp d'aquell "Corral de la Pacheca",
obrint camins damunt del mar que vaig deixar.
Quan torno a port mostrant la xarxa ben repleta,
la gent espera inquieta i em poso a refilar...