Confessions d'un solitari

Sumant cada seqüència, restant les ocasions,
multiplicant l'absència, dividint els petons,
els números no em surten, les hores van marxant,
sentir-te és un problema cada dia més gran.

En cada melodia, m'hi sento retratat
i el sol del teu migdia sovint m'ha derrotat.
Però em queda una guspira per encendre els fogons,
on es cremen els dies quan se'm fonen els ploms.

Confessions d'un solitari que passava per aquí,
que ha buidat l'abecedari per quatre coses que ha escrit.

Si em roba la mirada un núvol foraster,
li amagaré la pluja als sots del meu carrer.
Si la tarda es despulla plegant el seu vestit,
veuràs la silueta del poeta que es va fent petit.