Entre el dia i la nit

En un port, prop del cap, vam rendir-nos en creuar-se les mirades.
Abraçats, dins del mar, vam ballar tants cops el vals de les onades.
Despullats com la nit vam anar desprecintant la matinada
amb petons infinits quan la lluna s'amagava entre les barques.

Despertàvem soldats amb els somnis penjats
i l'estany s'havia fos amb les carícies de tots dos.
Les promeses rajant i la pell destil·lant
el licor que al nostre amor emborratxava.

Vaig marxar a navegar on les aigües no bateguen a les platges,
on no es pot escapar cap estel amb el blau cel d'una clariana.
La guitarra i la veu es morien en aquell desert en calma.
No pensava, amor meu, que poguessis córrer tant per oblidar-me.

En un port estranger em va dir un mariner
que t'havies encegat per la fortuna i els diners.
Amb el cor dividit entre el dia i la nit,
una llàgrima pels ulls em desbordava.

I és que el mar i l'amor han tornat a enfonsar
els cabirons d'aquell fals sostre on s'amagaven les passions.
Tornaré a despertar, tinc avui, tinc demà
i tot un Mediterrà per refugiar-me.