El mar i jo

Té un far en el seu port, una illa en mig del cor.
Són d'escuma els seus camins, son de sorra els seus confins.
Dorm a l'ombra d'un turó després de clenxinar-se a l'horitzó.

Si plora el mar, ploro jo, que li he robat les llàgrimes als pescadors.
Si canta el mar, canto jo, que tinc la veu coberta de salabror.
Si el trobo ben calmat puc submergir les flors
que porto pels meus peixos de colors.

És mirall si està cansat, és traïdor si està emprenyat.
Viu nedant pels continents, riu besat pels tretze vents.
Fuig empès pels seus corrents, cobert per les onades transparents.

Si plora el mar, ploro jo, que li he robat les llàgrimes als pescadors.
Si canta el mar, canto jo, que tinc la veu coberta de salabror.
Si el trobo ben calmat puc submergir les flors
que juguen amb els peixos de colors.

Amaga un univers, s'hi poden veure estels
que volen refugiar-se lluny del cel.