Ni un sol moment

Mira'm, no he trobat ni un sol moment per oblidar-te.
No he trobat ni un sol moment per perdonar-te.
Sembla estrany però no he trobat ni un sol moment.

Mira'm, ja no sé què dir-li al cor per enredar-lo.
Ni què fer amb els sentiments per esquivar-los.
Sembla estrany però sense tu no sé què fer.

Tornen els paisatges del teu cos a la memòria,
la bonança, el temporal, el vent, la boira
i la pluja que desborda els ulls cansats.

Sento els dits orfes de carícies atrevides,
l'anestesia que destil·len les mentides
i la por de no collar amb la solitud.

Mira'm, presoner dels meus records i una condemna,
del verí del teu perfum que encara em crema
i quan somio puc sentir-te respirar.

Moren entre els llavis els petons que no et donava,
la fragància de les flors que no regava
i tants dies amagats dins de les nits.