Joguina mediterrània

Poble de mar de portes obertes,
de cels estelats guaitant les finestres.
Façanes de cals tacant les voreres,
el blat i la pols cobreixen les eres.
Poble de mar de cales sofertes,
de cors adormits, d'onades despertes.
De contes tancats dins de les cobertes,
de cels reposats de rambles desertes.

De xarxes per remendar, de somnis que no apareixen.
D'alertes de temporals, de platges que s'hi rendeixen.

Cigonyes al campanar, teulats amb nius d'orenetes.
D'espines d'algun serrà pels gats, de dones velletes.
Un biberó pel grumet que en el bressol es rebrega.
Un degoter en el safareig i un ratolí a la bodega.

Poble de mar perdut en els mapes,
records enxubats, eixutes butxaques.
Petons caducats, carícies comptades,
barrets foradats i tardes pausades.
Poble de mar amb cants de sirenes,
amb sal a la pell, amb sacs a l'esquena.
Amb glops de vermut vessats pels taulells,
petits horitzons tancats als sitrells.

De mosses buscant camins, planegen una fugida.
Robant els petons marins d'uns senyorets de mentida.

Un ruc transporta un pagès cap el mercat de les onze.
La vida passa el llisquet i el sol fa córrer les ombres.
Grinyolen els carretons, subhasten peix a la llotja.
La mare broda els mitjons i dóna corda al rellotge.

I jo sóc el mariner que es va enamorar d'una estrella,
que va marxar mar endins per poder estar sol amb ella.
El vent em va dur a un altre port, on fan el rom de la canya,
però porto la vila al cor; joguina mediterrània.