De Sant Feliu a l'Havana

Tinc plens poders per somiar i fer un viatge amb l'equipatge del pensament.
I transportat sobre el vent, obrint les ales sobre les cales de sol roent.
Darrera del paspartú guardo la imatge d'aquell paisatge del Malecón.
La barromera es confon amb el miratge i dolç oratge de tants petons.

De Sant Feliu a l'Havana ve la tramuntana seguint aquest cant,
que em va ensenyar una cubana; ulls de sargantana, cintura d'espant.
Porto una onada abraçada des de les Antilles fins el Cap de Mort.
I una petxina tancada amb aquella mirada que em va robar el cor.

Si no em podeu empaitar demaneu tanda a l'altra banda de l'oceà.
Ja tindrem temps d'enyorar cada petjada que te desada el Mediterrà.
Porteu-me un petit de vi, una tartana, la garbitana i el blau marí.
Un cigarret, un llumí, una gramola, la carmanyola i el meu coixí.

He convocat a les sirenes de galtes morenes per fer un jurament,
que cantarem havaneres sobre les muscleres prop del Salvament.
M'ha despertat l'esquitxada que arriba llançada per un cop de mar.
Tinc la maleta avarada i quan trenqui l'albada em tornaré a escapar.