A La rosa dels vents

Sovint, com si fos un tresor,
la vida m'estira les nanses del cor.
Hi ha llum a "La rosa dels vents",
la vella taverna on paren els vents.
Infern on em m'agrada cremar
si encens la mirada, si em deixes somiar.

Deslliga't la melena, descorda't els botons,
que marxi un cafè llarg amb una llàgrima de rom!
La lluna estabornida, tancats els horitzons,
Acosta'm la guitarra que ensucra les cançons.

Et miren els sapastres les marques dels mugrons,
si veig que t'afalaguen em moro pels racons.
Que aquesta pell torrada me l'has de reservar,
per fer-li les carícies que tinc per estrenar.

Al trot, d'un cavallet de mar,
transportes la xarxa on m'has de pescar.
Surant entre boies i llums
la nit presumida es posa els perfums.
Volant entre un eixam d'estels
el vals ens acosta a les portes del cel.

Que passin les sirenes, calleu els bocamolls,
que cantin els barítons pareu tots els sorolls.
Si ja no teniu esma, aneu cap a dormir,
que jo faré la meva fins que arribi el matí.

I al ritme de l'onada, seguint el seu va i ve,
en un mar d'abraçades amb tu navegaré.
A prop de l'almadrava veurem passar els dofins,
els bous, vaixells de vela, llaguts i bergantins.

Deslliga't la melena, descorda't els botons,
cobreu-me un cafè llarg amb una llàgrima de rom!
La lluna estabornida, tancats els horitzons,
endreça la guitarra que ensucra les cançons.

Nedant entre promeses al peu d'algun fanal,
es rendirà el pirata nascut d'un temporal.
Despullarà les ones que gronxen el teu cos,
xiuxiueja'm una estona que vull morir d'amor.