Ni un valset ni una havanera

Això no és un valset, això no és una havanera,
això té tot el sabor de la rumba marinera.

Diuen que "en Met" li va dir a dues mosses estrangeres,
nenes embarqueu amb mi de la platja a l'escullera.
Una onada els va envestir, li van caure les ulleres
i es va passar mig matí amorrat a les muscleres.
S'escapen a cala Nieves a fer quatre serradures
"en Xiquet", "el Papu", en Lluís i un parells de caradures.
Les meuques van empolsades setinant la seva pell,
amb les dents ben esmolades deixen les marques gravades
als mànecs dels salabrells.

La dona del meu patró fa dies que no rosega,
al matí se'n va al mercat a triar enciams i bledes.
S'ha comprat un bon cogombre que no és per la pipirrana
i ara tasta el mateix plat quatre dies per setmana.
Porta un bony el capellà, se li marca a la sotana,
les beates van de cul, les pobres moren de gana.
Quan el veuen de paisà li entreguarden el piló,
és el mòbil per si truca la cosina del rector.

Darrera dels blocs del moll, s'hi amagava "en Malaguita",
sempre treia el seu pardal i repica que repica.
Va aparèixer un escorpí i l'enterramorts em deia,
que li van haver de fer el taüt amb xemeneia.
Ja veieu com està el món, tothom pensa en la mandanga,
els polítics, els borbons, els turistes de Can Fanga...
Els xinesos del basar, els que fan el ramadam
i les fans d'aquest poeta que es la conya en bicicleta
i marxa que s'està pixant.