Agulles de cap

Avui t'he de donar una mala noticia:
on havies clavat mil agulles de cap,
hi neix una carícia.

Veuràs que t'he atrapat la lluna en un cove,
aquell floc de cabells i el teu vestit de pell,
que algun amant s'emprova.

També avui t'he guardat un minut de silenci;
per si un cas m'has somiat, li dius al del costat
que, si us plau, em dispensi.

Ah! també t'he portat una espiga de blat
i una estrella marina,
la molsa del teulat, tres cançons, que he estripat
i el pas d'una gavina.

Per si aprens a volar, no la tornis a errar;
busca't un escolà que et digui que t'estima,
perquè no és suficient inundar-te de temps;
cal fer la pantomima.

Doncs abaixo el teló, no et demano perdó…
que no estic per comèdies;
faré un cop de timó per no ser el cantautor
de petites tragèdies.

T'he deixat al replà fulls del meu calendari,
per si has d'esterrejar, que em puguis trepitjar
si no tens cap diari.

I també a l'entresòl trobaràs, quan me'n vagi,
l'embolcall del meu dol i, per si algú les vol,
les restes del naufragi.

Amor de tot a cent, ha arribat el moment
d'enganyar el subconscient
i ara tinc una excusa.
Fent que reculi el temps, com dos adolescents,
hem quedat amb la musa.

Per sentir en un moment, sense ressentiments,
l'abraçada sincera.
M'hauràs de perdonar… que ara he de marxar,
que el meu destí m'espera.

Només et volia donar una mala noticia:
on havies clavat mil agulles de cap,
hi neix una carícia.