Ballant sobre la lluna

Vaig desafiar la mala sort,
vaig fer les esqueles del Mar Mort,
vaig ser pobre a l'illa del tresor,
et vaig perdre com es perd el nord.

Vaig il·lusionar-me amb el destí,
vaig fer una drecera a mig camí,
vaig casar una nit amb un matí,
vaig preferir néixer que morir.

I ara, m'enllustro les sabates,
m'espolso les escates
i sóc un mariner,
entre sirenes perfumades
que dormen abraçades
a cossos forasters.

Ballo descalç sobre la lluna,
ens hem menjat la pruna
i ja no ens vestim de dol.

Corre que l'últim tren s'escapa
princesa sense capa
on t'espera el teu heroi.

Jo, amb el rom negre en els cubates,
cantaré a les mulates
que em tenen per bon noi.

Vaig ser un nàufrag als cinc continents,
vaig punxar-me amb la rosa dels vents,
vaig apagar el foc de tants inferns,
vaig negar el meu cor amb aiguardent.

Vaig ser més ingenu que un infant,
vaig sentir-me a prop i al temps distant,
vaig patir mentre anava escalant,
pels penya-segats dels desenganys.

I ara que el meu orgull m'empara,
que m'he trencat la cara
per fugir dels teus paranys.

Deixo la porta ben tancada
la cortina tirada
i la clau passada al pany.

Llenço la llenya que no crema,
les cendres d'un poema
i la neu que ens va glaçant.

Torna a aquells mars que navegaves
una i altra vegada
seguint al teu amant.

Pensa a tornar-me les onades
que esborren les petjades del Racó de llevant.