Les ferides dels hams

Ballen les barques del port, al ritme de les onades;
que tornen mortes de son. S'han escapat amb l'albada.

Enamorant horitzons, maregasses, nits tancades,
les carícies dels timons i els plecs de la mar salada.

S'aturen els pescadors amb les panxes desinflades,
amb els batecs dins del cor i una il·lusió a les mirades.

A la taverna del coix ;amb el vi, la cansalada,
les cerveses i els llardons, donen aire als pulmons
per cantar les tonades...

Que parlen dels oceans, dels peixos, dels gavians,
de les nits més calmades.
De les ferides dels hams, dels amics, dels germans,
de les noies somiades.
De les traïcions de tants vents; mentre els escuradents
trinxen a queixalades.
La gorra escup el serrell dels qui s'han deixat la pell
travessant les matinades.

Entre els sons d'un acordió, una dona para taules;
el seu riure i l'aiguardent els deixa sense paraules.

Naufragis del pensament, pecats venials que s'avaren,
conspiren els sentiments i les passions es disparen.

I tornaran a brindar per trobar-se demà i plantar-li la cara,
al petit Mediterrà, que els tornarà a estimar refugiant-se a les cales.

Allunyats dels espigons cantaran les cançons més o menys afinades,
per projectar vers l'espai, entre un pinyol i un esglai,
l'emoció de les balades.