Per un instant

Per què s'empassa el mar les onades?
Per què ens fem mal prohibint les mirades?
Per què el temps té les hores comptades?
Per què no em culls les ales trencades?

Només per un soroll, en sentir-te arribar,
vendria mitja vida i l'altra mitja, a l'endemà.
Només per un petó, em deixaria robar
les llàgrimes furtives, que he amagat per no plorar.

Per què no hi ha camins de tornada?
Per què s'han suïcidat les paraules?
Per què no arriba mai cap trucada?
Per què la nit s'endú cada tarda?

Només em cal un gest per escampar els sentits,
els cinc que ja tenia i algun més que s'hi ha afegit.
Només per un instant, somiant entre els oblits,
faria un camp de mines, defensant els jocs prohibits.

Per què s'han foradat les sabates?
Per què s'han escurat les butxaques?
Per què els vents m'han deixat les ressaques?
Per què el meu cor s'esbomba i no esclata?

Només del teu perfum, m'hauria emborratxat,
quan tinc la solitud del vaixell que s'ha enfonsat.
Només del teu alè, m'hauria alimentat...
però m'he tornat un nàufrag dins de l'illa dels penjats.