Navega

Navega per les meves venes un vaixell d'amor,
a la deriva entre el meu cap i el meu cor.

Espurnes que un dia em cremaren la pell,
ferides que s'han obert amb el temps.

Poemes que mai no he escrit,
la lluna buida la nit.

Paraules que han caducat amb els anys,
mirades que ens hem creuat com estranys.

Rialles que ens hem prohibit mútuament
reposen entre els teus llavis roents.

Promeses que s'han desfet amb la neu,
tempestes en els teus ulls, amor meu.

Saliva que m'he empassat en cantar,
angoixa quan he pogut despertar.