Un tros de mi

Vaig caure al parany dels teus 15 anys,
deliciosos i llunyans, estrenats aquell diumenge.
Vaig llençar la roba de soldat, que m'havia transformat
quan vaig perdre l'altra guerra.
Vaig emborratxar els meus cinc sentits,
ignorant els meus amics perquè et veien massa tendre.

I entre les tronades i els llampecs,
desbordats com dos marrecs, ens perdíem per la vida.
Entre les bombolles dels xiclets
i la llum dels cigarrets em curaves les ferides.

Ets aquella onada efervescent
que em fa fondre en un moment sota el seu mar de saliva.
Ets la font que raja quan tinc set,
el llençol que em treu el fred, el calaix de les carícies.
Tens aquell somriure escandalós,
que encara em posa gelós quan algun amic et mira.

Vull ser presoner dels teus ulls grans,
que retenen els instants, d'un amor que s'escampava
entre els nostres cossos despullats,
quan les deu havien tocat i la nit dissimulava.

Totes les travesses han trencat
els qui havien apostat que això nostre eren dos dies.
Però et dec tantes hores, tants petons,
tantes nits, postes de sol, tant d'amor, tanta energia.
He de proposar-me ser millor
i pot ser aquesta cançó serà el meu punt de partida.

Pren-la com si fos un tros de mi,
i quan ja no sigui aquí trenca-la i torna a somriure.
Si sents pessigolles als teus ulls,
són les llàgrimes d'avui que potser volen ser lliures.
Si sents que se salen els teus ulls,
són les llàgrimes d'avui que pot ser volen ser lliures.