La festa dels estels

Quin carall de borratxera que em tira cap enrere
i caic mirant amunt;
em passo la nit sencera voltant l'estratosfera,
però el cel em queda lluny.
Veig com la lluna poruga se'n va a pas de tortuga
seguint un núvol blanc.
Com si plorés un infant, les gotes de la pluja
van esquitxant el mar.
Veig vestida d'etiqueta una estrella petiteta
camí d'un restaurant.

És la festa dels estels; mentre jo no toco vores,
més de mil bandes sonores els meus astres fan ballar.
L'univers em dóna voltes i aquests grills poca-soltes
no paren de molestar.

Veig el sol pelat de fred, buscant els calçotets
entre Mart i Neptú,
veig l'ozó buscant la capa i el vent amb la ressaca
que bufa cap al sud.

Fan el control d'alcoholèmia a una tempesta abstèmia
trencada per un llamp,
l'han trobat que feia un ral.li amb el cometa Halley
que s'ha escapat volant,
no, no hi ha ordre ni concert, en aquest cel obert,
estic al·lucinant.

S'hi afegeix un astronauta que està tocant la flauta
com un desesperat,
un meteor cobert de molsa mastega pega dolça
amb l'aurora boreal.

Hi ha un tornado que es cargola, se li han gastat les soles
de tant giravoltar
i un satèl·lit es bressola al fons d'una cassola
que bull en un volcà.
Com es para aquesta orgia entre la nit i el dia
que és a punt d'esclatar.

Els fanals s'han apagat, sembla que despunta el dia,
ha arribat la policia i m'ha dit que foti el camp;
però no penso tornar a casa, estàs massa ocupada
complaent el teu amant.