Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Rumba a la mare


Encara hi sóc a temps de dedicar-te algun dels meus moments,
d'aquells que sempre tinc per a l'altra gent.

Et queixes si no em veus, et dic que massa feina i tu t'ho creus;
t'han dit que estic ficat per tot arreu.

No et pensis que no sé que a voltes t'he fet mal sense voler;
ja saps que sóc així, però també creus en mi.

Et sobren les raons per ajustar de nit els finestrons,
per si la solitud avui passa de tu.

Ningú et podrà tornar allò que en Joan un dia es va emportar,
carícies endreçades als dos cors.

I l'últim raig de llum que va quedar atrapat en els seus ulls,
buidant tot el teu món de contingut.

Però mai no et vas rendir i vas plantar-li cara al teu destí,
esterrejant les nits i espolsant els matins.

Donant més força als vents i transformant la ràbia en sentiment,
reconvertint els plors en guspires d'amor.

M'hauré d'acomiadar dient-te vinga mare, fins demà,
no et cansis i procura reposar.

Mentre jo vaig marxant, darrera la finestra em va mirant
i espero que ho pugi fer per molts anys.

D'aquesta dona he après a treure forces d'allà on no hi ha res,
a viure intensament tots els reptes del temps.

A ser com he sigut amb tots els meus defectes i virtuts,
i a escriure avui que puc la rumba lenta del sud.

(1999)







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM