Me'n vaig a l'Havana

Quan la tarda marxa pel Puig Gros
i s'atura al de les Cadiretes,
dono llum a la nit si al meu cor
ja s'encenen totes les bombetes.

Porto el bronze escampat per la pell,
la camisa blanca com la nata,
un clavell enfonsat en el trau
i mig món dins de cada sabata.

Si pot ser no ploris més per mi
quan el barco trenqui les amarres,
com la Lola treu el mocador
però les llàgrimes ben eixugades.

Jo no sé si em podràs perdonar,
t'he estimat però ara m'has d'oblidar.

Amor meu jo me'n vaig a l'Havana,
porto un somni adormit en el pit,
tu ets la fura de la tramuntana
però jo necessito els petons del Carib.
Un pasdoble me'n duc a l'Havana
per poder-lo ballar pels carrers,
que bonic serà fer el tarambana
i cantar a les tavernes amb els mariners.

Les mirades d'aquelles cubanes
quan riuen amb ganes no es paga amb diners.

La maleta plena de records,
amb aromes de la Costa Brava,
per si em ve la nostàlgia de cop
i una foto de la meva mare.

La claror dels teus ulls i un petó
que es desprèn pel revolt d'una galta,
la guitarra, les meves cançons
i la pluja enllustrant les teulades.

I si veus que amb els anys no he tornat
i les cartes queden estroncades,
és que el bohemi ha deixat d'emprenyar
i és al cel si és que al cel hi ha mulates.