Sempre que tu vols

Reposen les tardes al fons de la vall,
les fulles dels arbres es deixen anar,
tallant el silenci, seguint els pardals;
el poble contempla la calma dels camps.

Un pati d'escola, on no hi han infants,
els gossos que borden a la soledat,
aquesta guitarra segueix els meus cants,
la nit esgarrapa el cel de Maians.

I els teus ulls van buscant un estel
que es va perdre en un altre univers,
però la llum ha tornat al teu rostre
i el tacte a la pell.

Els petons has tornat a inventar
i un somriure fet de núvols blancs;
la tendresa tensa la mirada i es plega de mans.

Vas enamorar-te d'aquells 14 anys
i vas acostar-me tots els teus companys,
els dolços més dolços de l'aparador,
hiverns, primaveres, estius i tardors.

Amb la titaranya suspesa als racons
d'aquella taverna on hi cantava un boig,
el rom de l'Havana encén l'esperit,
lliscant per la barana del meu món petit.

I has viatjat dins de cada cançó,
t'has negat en els versos d'amor
amb les llàgrimes inoportunes
que escapen del pou.

On amagues tots els teus tresors,
on captures cada raig de sol,
on jo baixo a endreçar els meus poemes
sempre que tu vols.