Verge del Carme
Estic tan lluny del meu port i tan mancat d'amor que sento la nostàlgia,
cada batec del meu cor em porta el seu record i m'acosta a la calma.
Sempre que marxo tan lluny, m'emporto el seu perfum
que no ha d'abandonar-me,
tota la tripulació portem un ram de flors a la verge del Carme.
Patrona dels pescadors, amb capa de mil colors,
que ha vist com neixen els plors als ulls plens de foscor
pels qui no han de tornar.
En una illa petita hi he de fer una ermita per poder resar,
amb les campanes de vidre i amb dues palmeres a prop de l'altar,
les parets de marinada i la xarxa calada just abans d'entrar
i una gran bassa rendida; és l'aigua beneïda del Mediterrà.
Les onades pelegrines duran les pregàries que ens han de guiar.
A una cala solitària on hi dormen les tardes, m'hi faré una llar;
al costat, una taverna on cremin les espelmes i es pugui cantar.
I quan transitin les barques amb les veles altes i els homes cansats,
hi faran una parada i seràs adorada pels seus navegants.
Patrona dels pescadors, amb capa de mil colors,
que ha vist com neixen els plors als ulls plens de foscor
pels qui no han de tornar.
Mira les barques boniques com es fan petites si el mar es fa gran,
són com marietes de llum que fan camins de fum sota els cels estelats.
Nua els espera l'aurora estirada a l'estora d'un dia que neix
i vestida de senyora ompliràs de llum el cor dels mariners.
En una illa petita hi he de fer una ermita per poder resar,
amb les campanes de vidre i amb dues palmeres a prop de l'altar,
les parets de marinada i la xarxa calada just abans d'entrar
i una gran bassa rendida; és l'aigua beneïda del Mediterrà.
Les onades pelegrines duran les pregàries que ens han de guiar.
(2001)