Benvinguda, malenconia

Benvinguda, malenconia.
Passi, entri, que a fora fa fred.
Benvinguda, tristesa infinita,
vestida de pluja, dama de l’hivern.

Benvinguda, fa temps que l’espero,
desespero quan veig que no hi és,
enyorava la seva presència,
passa el temps i vostè no envelleix.

Vinga, acosti’s, faci’m companyia,
m’ofegava entre quatre parets.
Si no fos perquè ve a visitar-me,
penso que no escriuria mai més.

Porti’m prest on hi regnen les muses,
il·lumini la nit amb estels,
que jo sé que té claus que obren portes,
que obren portes que mai ningú ha obert.

Sols vostè fa brollar les fonts seques,
i els oasis secrets dels deserts.
No se’n vagi, no tingui cap pressa,
torni aviat, i no trigui tant temps.

Vinga, acosti’s, faci’m companyia,
m’ofegava entre quatre parets.
Si no fos perquè ve a visitar-me,
no hagués fet la cançó que ara neix.