M'agradaria tant

M'agradaria tant, de tant en tant,
fugir d'estudi i ser incorrecte,
sortir al carrer i enamorar-me
seixanta cops en una tarda,
i no haver de reprimir-me
de discutir amb l'autoritat...

M'agradaria tant, de tant en tant,
saltar-me cues als cinemes,
no tenir horaris, ni rellotge,
i anar al Liceu i, en una llotja,
tocar-li el cul a la parenta
i badallar d'avorriment...

M'agradaria tant, de tant en tant,
deixar-me anar, ser menys poeta,
fiar-me menys de l'intel·lecte,
riure molt més, no plorar tant...

M'agradaria tant, de tant en tant,
ser iconoclasta, maquiavèl·lic,
xulo de platja, malparit,
fill predilecte de la nit...

M'agradaria tant, de tant en tant,
sortir al balcó de casa meva,
cridar-li a Déu que no m enganyi
amb paradisos i tenebres,
cremar els diners, no pagar impostos,
banyar-me nu a Castelldefels...

M'agradaria tant, de tant en tant,
llençar les pors per la finestra,
ser temerari, irresponsable,
contradictori, impresentable,
i no sentir-me gens culpable,
de fer el gamberro irreverent...