M'agradaria tant

M'agradaria tant, de tant en tant,
fugir d'estudi i ser incorrecte,
sortir al carrer i enamorar-me
seixanta cops en una tarda,
i no haver de reprimir-me
de discutir amb l'autoritat...

M'agradaria tant, de tant en tant,
saltar-me cues als cinemes,
no tenir horaris, ni rellotge,
i anar al Liceu i, en una llotja,
tocar-li el cul a la parenta
i badallar d'avorriment...

M'agradaria tant, de tant en tant,
deixar-me anar, ser menys poeta,
fiar-me menys de l'intel·lecte,
riure molt més, no plorar tant...

M'agradaria tant, de tant en tant,
sortir al balcó de casa meva,
cridar-li a Déu que no m enganyi amb paradisos i tenebres,
cremar els diners, no pagar impostos,
banyar-me nu a Castelldefels...

M'agradaria tant, de tant en tant,
llençar les pors per la finestra,
ser temerari, irresponsable,
contradictori, impresentable,
i no sentir-me gens culpable,
de fer el gamberro irreverent...

M'agradaria tant, de tant en tant,
ser iconoclasta, maquiavèl·lic,
xulo de platja, malparit,
fill predilecte de la nit...