Si a l'altre món

Si a l'altre món hi hagués futbol cada diumenge,
els meus amics de sempre, i rius, i mars, i vents.
Si a l'altre món hi hagués el meu germà, el meu pare,
platges de sorra blanca i camps de tarongers...

Si algú m'assegurés que allà no hi ha urgències,
ni Déus ni Providències, ni petroli ni diners.
Si algú m'assegurés un cel de primavera,
o la lluna de València, i badar sense fer res...

A mi no m'importaria morir-me ara mateix.

Si algú m'assegurés que, allà en el paradís,
pogués fer un pastis amb Brel o l'Édhit Piaf,
o retrobar el perfum d'amor adolescent,
o simplement besar, al front, Philippe Noiret...

Si algú m'assegurés que allà a l'altre barri
ningú se sent culpable, ni orfe, ni estranger;
que sempre fos estiu, que no existís l'hivern,
que l'aire fos més net, i tot anés més lent...

A mi no m'importaria morir-me ara mateix.