Balada d'en Jordi Roca

Madona d'es Caparó
en Jordi Roca vos crida.
Madona d'es Caparó,
que li perdoneu sa vida,
que vos demana perdó.

I que vos n'enrecordau d'aquest trobo?
En Jordi Roca té pena de la vida.
Tothom es compadeix d'ell.
Tothom, fora de la principal acusadora…
I la justícia farà el seu camí…
No se sap si per calça d'arena, forca o garrot…
Lo cert és que demà de matinada
en Jordi Roca morirà, morirà…

Demà en aquestes hores,
ai las, ja seré mort.
Demà, en aquestes hores
m'hauran donat garrot.
Tan sols pel teu amor,
tan sols pel teu amor.
Demà en aquestes hores,
ai las, ja seré mort.

Alça los teus ulls garrida.
No els alcis per mirar-me,
alça-los i prendràs plaer
de veure finir ma vida.
Tothom que passa pel carrer se demana:
"I quin delicte ha comès en Jordi Roca
per tenir tanta severitat amb ell"?
Estimava, estimava
i el varen prendre per lladre.
I el mesquinet, la nit abans de morir
canta, canta…

T'estim com t'estimava
i fins demà t'estimaré.
I si hi ha una altra vida
allà t'esperaré.
Mai més jo et podré dir:
"T'estim, t'estim, t'estim".
Perquè demà en aquestes hores,
m'hauran donat garrot.