És meravellós

És meravellós
que l’amor et deixi confós
que pugui perdre el cap per tu
que una mirada em deixi nu.

S’embogeix la ment
i et veus d’un glop l’enteniment,
quin plaer tan dolç
prendre el que vulguis i quan vols.

Que vas al revés del món.
que això no és així, Ramon,
que tens goteres al terrat
i que ja tens una edat.

Que et dónes massa a la gent,
que no es pot ser tan transparent,
que un dia et fotran un tret,
que hi ha molta mala llet.

I jo què hi puc fer
si en el fons em dóna vida?
digue’m què hi puc fer…
serà cert, serà mentida?

I jo què hi puc fer
si he caigut de quatre potes?
digue’m què hi puc fer
si em faig gran i em torno idiota?

És meravellós
i et dec portar tant dins del cos
que quan llegeixo el teu correu
sento parlar la teva veu.

Roba’m més petons
pren-me el que vulguis fins el fons
que això em dóna alè
que em fa sentir segur i serè.

Que ja n’hi ha prou de teories
que n’estic fart de tonteries.
que per mi tu ets el remei
que em podrà endreçar el cervell

Perquè l’amor és un verí
que em farà viure i morir,
viure al món que he somniat
i morir-m’hi enamorat.

I jo què hi puc fer…