Bells records

Entremig d’un disc del Dylan
i un autògraf del Serrat,
d’una foto en blanc i negre
fent teatre a Sant Cugat,
entre cartes i penyores
grans amors, petits tresors
he trobat aquestes joies
dins del sac dels meus records.

M’he endinsat en la memòria
i he recuperat l’edat,
he pujat dalt de la nòria
de la infància i del passat,
que em parla d’amics del barri
descobrint el paradís,
no cal dir que eren temps magres,
però sé que vaig ser feliç.

Perquè això són els records,
els bells records,
ni nostàlgies ni hòsties ni punyetes
són bells records.
són aquells moments, olors i objectes
que ens fan tornar a somniar.

Perquè això són els records,
els bells records,
ni nostàlgies ni hòsties ni punyetes
són bells records.
són cançons, petons i petits gestos
que hem tingut sort de gravar al cor.

Flaires de núvols de sucre
recordant festes majors,
castells de focs que il·luminen
les nits amb noves clarors
i una llibreta amb les notes
del cony del batxillerat,
àlbums, cromos i baletes
guanyades en mil combats.

El nostre esperit s’allibera
quan fem aquest viatge sols,
quan ens podem reconèixer
a aquell mirall ple de pols
de la pols que omple el paisatge
de l’oblit que ens pren companys.
Que els clar-obscurs de la vida
no ens borrin mai aquests anys.

Són records…