El meu poble

Si anomeno el meu poble
descobreixo qui sóc
on hi tinc les arrels
on hi tinc el meu lloc.
Ell m’ha donat la parla
que fa que m’entengueu,
ell m’ha ensenyat a perdre,
a guanyar i a defensar
el que cregui que és meu.

És un poble que s’obre
per rebre als seus germans.
és un poble que balla
agafant-se les mans.
Molts diuen que és estrany
d’altres que és molt curiós
que ens donem un dia a l’any
llibres, amor i flors.

Si no hi fos el meu poble
tots els poblets veïns
viurien donant voltes
perduts per mil camins,
no veurien la llum
del nostre campanar,
i les nits es fan llargues
si no tens uns llavis per poder besar.

Si no hi fos el meu poble
els mariners d’arreu
no haurien plantat bandera
en aquesta terra de Deu,
ni ens necessitarien
per fer junts el camí.
si no hi fos el meu poble
no estarien aquí.

Ja ho veureu,
que és certa la veritat
ja la veureu!
que no té identitat qui perd l’arrel
i que cal no oblidar el port
d’on un dia ens vàrem fer a la mar.

Ja ho veureu,
un dia arribarà
que ja ho veureu!
si no hem gosat parlar no tindrem veu
per explicar als fills
que el centre del mon és on un neix.
i això el nostre poble no ho mereix.

Tot estant lluny de casa
el sol m’ha confessat
que no escalfa com sempre,
com ens té acostumats

Que s’envolta de núvols
que li fan d’amagatall.
que ell guarda els millors raigs
per veure com llueixen Vinyes de Savall
i el vent sincer m’explica
que entre el meu poble i jo
s’ha teixit una història
d’intercanvi d’amor.

Ell m’ha donat la força
m’ha descobert l’orgull,
entregar-me al meu poble
és l’únic que vull.

Ja ho veureu…