No seré jo

No seré jo el que aconsegueixi
tornar-te el somriure que em va enamorar,
ni el to de veu que em deia a cau d’orella
t’estimo i no deixis d’estar mai al meu costat

No seré jo i prou que ho sento,
la confiança ens deu haver fugit,
aquell rosari de petons i promeses
s’esmuny com l’aigua entre els meus dits.

No puc ser jo el que ara et motivi
a escriure un nou llibre i tornar a començar,
ni el que s’inventi aquell joc sense normes
on només nosaltres poguéssim jugar.

No seré jo, serà aquell altre,
aquell que sap fer-te el que jo no he sabut,
aquell que ara et mira com jo abans mirava,
aquell que et sap prendre el que jo m’he perdut.

Per què ens vam mentir?
Per què ens vam mentir?
No et serveix que ara digui
que és normal que això a tothom li passa
perquè som així.

Per què ens vam mentir?
Per què ens vam mentir?
Com pot ser que hi caiguéssim
si teníem una vida per viure junts
i l’hem deixat fugir.

No seràs tu la que aconsegueixis
treure’m els defectes que et semblen gegants
i només són detallets que ara et posen dels nervis
i de ben segur t’agradaven abans.

No seràs tu i prou que ho sento,
però els teus maldecaps ja no seran els meus,
les teves manies que abans m’agradaven,
les teves paraules, només seran veus.

No pots ser tu la que de cop i volta
em pugui fer creure que no ha passat res.
S’allunya el record d’aquell temps de roses
marcint-se l’amor que ens havíem promès.

No seràs tu, serà aquella altra,
aquella que em sap fer el que tu no has sabut,
aquella que em mira com tu abans miraves,
aquella que em pren el que tu t’has perdut.