Et buscaré

Quan donin la raó
només a aquells que la mereixen.
Quan sapiguem del cert
que els que ens estimen no ens menteixen.

Quan vegi que ser lliure
es pot aconseguir algun dia.
Quan tenir un ideal
deixi per fi de ser utopia.

Quan per sentir-se bé
no faci falta mirar enrere.
Quan per anar més lluny
no calgui creuar més fronteres.

Quan s’adormi la nit
i vegi que el nou dia es lleva.
Quan noti al meu costat
que aquest país és casa meva.

Et buscaré, et buscaré
per enderrocar el mur,
per no viure en l’ensurt,
per creure que malgrat com van les coses
hi ha futur.

Et buscaré, et buscaré
per viure aquest instant
com si fos el més gran,
provant d’empènyer el món
que se’ns dibuixa entre les nostres mans.

Quan per tirar endavant
no ens calguin ni herois ni princeses.
Quan per veure-hi més clar
no calgui tenir llums enceses.

Quan sense cap motiu
ens abracem els uns als altres.
Quan vulguem acceptar
que no tots pensen com nosaltres.

Quan no guanyi ningú
i la partida acabi en “taules”
Quan puguem parlar amb fets
si queden buides les paraules.

Quan puguem oblidar
tot el que encara ens fa recança.
Quan mirant-nos als ulls
veiem que hi ha un fil d’esperança.