Lluna de safrà

Em vaig perdre de nit en els seus ulls
plorats com una lluna de safrà
a lloms d'una esperança galopant
que portava notícies d'Al-Aaiun

encara ara s'enyora del desert
com una haima coberta d'estels
guardada en la memòria dels seus vells
que ha travessat dels segles al present

Recorrerà la teua veu el món
Arena que s'escamparà amb el vent
Sobre aquell solidari sentiment
Dels versos que contenen el teu nom

molt prompte tornaràs amb els teus peus
a escriure sobre dunes ancestrals
els passos que de forma natural
va reservar la història per als teus.

Escoltaràs, de nou, l'alè del mar
guardat en la memòria dels teus vells
a lloms d'una esperança galopant
arena que s'escamparà amb el vent.